Els Jaciments inclosos en el projecte

Arxius

1- L’ Abric Romaní  és un abric format als travertins que es troven a la riba dreta del riu Anoia al seu pas per la vila de Capellades (Anoia). La seqüència estratigràfica de gairabé 50 metres de potència està formada majoritàriament per sediments característics dels ambients travertínics i ha estat datada entre els 100.000 anys i 50.000 anys d ‘antiguitat.

2- La Cova de les Teixoneres és un cavitat ubicada a uns 4 Km de la vila de Moià (Moianès). En la seqüencia estratigràfica de 8 metres de potència s ‘hi han identificat un mínim de 8 unitats arqueològiques, que acrediten la presència humana a la cova entre fa uns 51.000 anys i 33.000 anys.

3- Al paratge de les Coves del Reclau  al municipi de Serinyà (Pla de l’Estany) s’hi troba un conjunt de jaciments arqueològics ubicats en una cinglera de travertí.

3.1- La Cova de l’ Arbreda té una seqüència estratigràfica de més de 10 metres de potència amb nivells de Paleolític superior i el Paleolític mitjà. Els primers han estat datats entre els 38.000 anys i els 18.000 anys

d ‘antiguitat mentre que els nivells de Paleolític mitjà presenten una seqüencia discontinua, amb datacions entre fa 150.000 anys i 40.000 anys. En concret el jaciment posa de manifest les diferències culturals entre els darrers Neandertals i els primers humans moderns europeus.

3.2- El jaciment Cova del Mollet ha proporcionat abundants restes de grans mamífers de fa uns 215.00 anys, que s ‘interpreten com el resultat de l ‘activitat d’un cau de hienes, l‘escasses restes d ‘origen antròpic s’atribueixen a l’estada puntual dels Neandertals a la cova.

3.3- A la veïna Cova de Mollet III s’hi localitza un nivell de Paleolític superior amb un possible enterrament d’Homo sapiens i un estrat relacionat amb la ocupació del jaciment per part dels Neandertals.

 3.4- La Zona externa del Cau del Roure és un dipòsit a l'aire lliure del Paleolític mitjà amb abundant fauna i escassa industria lítica que s ‘interpreta com un indret sovintejat per les hienes per menjar i visitat puntualment pels Neandertals.

4- La Cova dels Ermitons al municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), va ser ocupada tant per l’ós de les cavernes i carnívors diversos com temporalment pels Neandertals. Els estrats de més rellevància son el IV datat en 45.000 any i el VI en 110.000 anys.

5- La cova de “El Esquilleu” ( Castrocillórigo, Cantabria), es troba en la zona muntanyosa dels Pics d’ europa. La seqüència estratigràfica de mes de 4 metres de potència esta formada de 41 nivells, 34 dels quals amb evidències de presència humana. Aquesta successió  ha estat datada entre els 60.000 i 20.000 anys abans del present.

Cova de El Esquilleu. Foto: J. Baena

6- La cova de “Fuente Para” (Cillorigo de Liébana, Cantabria), es troba igualment a la zona muntanyosa dels Pics d ‘Europa propera a altres jaciments com “El Habario” o la Cova de “El Esquilleu” i s’ han documentat evidències de la seva ocupació durant el Paleolític mitjà.

Cova de Fuente Para. Foto: I. Manzano

7- L’ abric de “El Cuco” (Castro Urdiales, Cantabria), té una estratigrafia d ‘un mínim de 25 metres de potència amb diversos nivells arqueològics de finals del Paleolític Mitja i inicis del paleolític superior. Els primers datats en fa 47.000 anys posen de manifest la recol·lecció de mol·luscs marins per part dels Neandertals.

Abric de El Cuco. Foto: P. Rasines

8- La Cova de “Covalejos” (Piélagos, Cantabria) està a prop de la desembocadura  del riu Pas. La seqüència estratigràfica coneguda de gairebé 4 metres de potència inclou 7 nivells pertanyents al Paleolític mitjà i dos a inicis del Paleolític superior. Les datacions obtingudes els ubiquen entra fa 115.000 i 30,000 anys.

9- El “Cañaveral” (Costada, Madrid) és un àrea arqueològica amb nombrosos jaciments a l’aire lliure situats entre els rius “Manzanares” i “Jarama”. s’ ha identificat una seqüència de tres nivells arqueològics amb una cronologia entre els 96.000 i els 33.000 anys abans del present. Prop del Cañaveral es localitzen afloraments de sílex importants pel que la major part de les activitats que es van portar a terme al jaciment estarien relacionades amb la captació i processament de matèries primeres.

10- Els “Ahijones” (Vicálvaro, Madrid), és també un paratge amb jaciments a l´aire lliure en el què  s’ha excavat en diverses zones: “Calabazas”. “Charco Hondo I” , “Charco Hondo II” i “Vereda” Es troba en procés de datació, si bé per les característiques de les eines lítiques documentades es podria emmarcar tant a finals del Paleolític inferior com a inicis del Paleolític mitjà.

Jaciment Calabazas al paratge arqueològic de Ahijones. Foto: J. Baena

  • Cova de Covalejos. Foto: R. MOntes / Jaciment Àrea 3 del conjunt arqueològic del Cañaveral. Foto: J. Baena.
Cova de Covalejos. Foto: R. MOntes / Jaciment Àrea 3 del conjunt arqueològic del Cañaveral. Foto: J. Baena.
ir atras - anar enrera - go back

Avís legal. Contacte

subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +