Primers Pobladors d'Extremadura

Arxius

Directors del projecte: Antoni Canals, Eudald Carbonell i Isabel Sauceda

 

 

L’any 1999 es crea el projecte d’investigació  “Primeros pobladores de Extremadura”. Té com a objectiu principal la investigació del Plistocè en la comunitat autònoma i posar fi, d’aquesta manera, a la manca d’informació sobre aquest període. El projecte també es va crear amb finalitats educatives (formar joves investigadors), socials (despertar l’interès de la societat envers el patrimoni històric, especialment el Paleolític) i culturals (aportar ofertes culturals que ajudin a potenciar el turisme a la regió). Aquest projecte tant ampli s’articula en tres fases:
- El 1999 es realitza una primera intervenció al jaciment de Vendimia (Malpartida de Cáceres), que consisteix en l’exploració del terreny mitjançant prospeccions i el contacte inicial amb les institucions.
- Entre el 2000 i 2003 s’inicia la fase de creixement amb un projecte I+D regional. Es realitzen les primeres excavacions paleolítiques sistemàtiques a la regió i s’inicia la creació d’un “equip d’investigació” mitjançant la formació de joves estudiants universitaris.
- Des del 2004 fins a l’actualitat s’està portant a terme el desenvolupament i la consolidació de l’equip i les seves línies d’investigació, mitjançant la continuació dels treballs arqueològics, i de l’empresa i culminació de diversos treballs d’investigació.

 Actualment s’excaven diversos jaciments, emplaçats als termes municipals de Cáceres y Malpartida de Cáceres, en una àrea anomenada “El Complejo Cacereño” (Fig.1). Aquesta unitat territorial està constituïda per dos nínxols ecològics diferents:
- Un de muntanya, que integra el complex càrstic de “El Calerizo Cacereño”. S’hi troben les coves de Maltravieso, Santa Ana i el Conejar.
- Un altre d’aiguamolls, format per un territori pla i obert entre Cáceres i Malpartida de Cáceres, on es troben, entre d’altres, el jaciments a l’aire lliure de Vendimia i el Millar.

 L’existència d’aquests dos medis proporciona una conjunt de recursos ecològics variat, capaços d’assegurar la subsistència als diferents grups paleolítics que van recórrer i explotar aquest territori. El registre arqueològic d’aquests jaciments ha proporcionat evidències que demostren aquesta complementarietat en l’ús dels recursos d’ambdós nínxols ecològics.

 Jaciments en cova
En el context de “El Calerizo”, la cova de Santa Ana representa, de la mateixa manera que Maltravieso i el Conejar, una de les múltiples entrades a la xarxa càrstica  d’aquesta formació. Els grups humans que transitaven pels aiguamolls i “El Calerizo”, des del Paleolític inferior fins a l’Edat del Bronze, van utilitzar aquests refugis naturals.

 La cova de Santa Ana  es localitza  dins del Campament Militar CIMOV Nº1, situat a uns 12 km de la ciutat de Cáceres, a l’actual carretera de Mérida, CN-630, Tot i que era coneguda des d’antic, la primera intervenció arqueològica no es va dur a terme fins l’any 2000. Actualment s’hi està realitzant un sondeig, essent-ne els resultats, tot i que positius, encara preliminars: fins al moment, la potència sedimentària és de 5 metres i el paquet està dividit en 7 unitats geològiques, numerades des del terra al sostre, de les que 5 són fèrtils arqueològicament amb presència d’indústria lítica i fauna. La Unitat 6 (crosta estalagmítica) segella el dipòsit plistocè i les datacions radiomètriques indiquen que es va formar cap als 130 Ka BP, situant-la a finals del Plistocè mitjà (estadi isotòpic 5).
A la cova de Santa Ana s’ha documentat la presència dels tres primers modes tècnics, un fet inusual en jaciments plistocens, raó per la qual aquest jaciment és d’especial interès. Les característiques de la indústria lítica s’ajusten a l’esquema següent: tecnologia que probablement pertany al Mode 1 (Bases Negatives d’Explotació i Bases Positives de petit-mitjà format tallades exclusivament en quars lletós amb percussors de quarsita) a la Unitat 1 i de Mode 2 (grans Bases Positives de quarsita configurades bifacialment: bifaços, fenadors i pics) a la Unitat 2. A més, es probable que el Mode 3 estigui representat a la Unitat 4 i 5 (algunes Bases Positives de quars i quarsita de petit i mitjà format).

 La Cova de Maltravieso, descoberta l’any 1951, es localitza a la zona sud del casc urbà de la ciutat de Cáceres. L’entrada actual correspon a un front d’explotació de calcàries paleozoiques d’una antiga cantera, gràcies a la que es va descobrir el jaciment. En el moment del seu descobriment es van recuperar una sèrie de materials arqueològics corresponents a la Prehistòria recent (atribuïts al Calcolític i el Neolític) que van posar de manifest el valor patrimonial de la cova. A l’any 1956  D. Carlos Callejo descobreix pintures rupestres del Paleolític Superior a l’interior de la cova, convertint-se d’aquesta manera, tant per la riquesa del conjunt com per la seva situació geogràfica, en una de les estacions paleolítiques més importants d’Europa.
  

Actualment l’EPPEX està excavant en extensió dues de les sales d’aquesta cova: la Sala de los Huesos i la Sala de las Chimeneas. Com a conseqüència de l’estat preliminar dels treballs arqueològics, només podem aportar dades de la Sala de los Huesos, però ambdues contenen indústria lítica i fauna.
 El dipòsit de la Sala de los Huesos pertany al Plistocè mitjà final, amb una edat entre 180-117 Ka BP. Pel que fa a la indústria lítica, la única matèria primera tallada és el quars lletós, d’accés immediat i molt abundant; i s’han trobat també percussors de quarsita. Els nuclis són majoritàriament unipolars longitudinals, seguits dels centrípets i els bipolars sobre enclusa. Els escassos instruments configurats són de petit-mitjà format, principalment denticulats i osques, tot i que també s’ha trobat alguna rascadora. El tipus de talla observat fins al moment seria molt oportunista, amb estratègies expeditives. El conjunt industrial està associat a restes òssies d’animals que presenten marques de tall i fragmentació antròpica. Tenint en compte les datacions, la fauna i indústria lítica, el conjunt correspondria al Paleolític mitjà, per la qual cosa les restes antròpiques es poden atribuir al Mode 3.

 El Conejar. Les primeres campanyes d’excavació es van dur a terme cap a l’any 1905 i van ser realitzades per D. Ismael Del Plan. Es descobriren diferents instruments lítics i restes òssies que es van atribuir al Plistocè. Durant els anys 80 es van efectuar diverses intervencions arqueològiques. Els resultats obtinguts apuntaven cap a  l’existència de diferents ocupacions durant el Neolític i l’Edat del Bronze.

 La neteja de la cavitat i l’excavació arqueològica portada a terme per l’EPPEX es va desenvolupar entre els anys 2000 i 2002. Aquestes intervencions van posar de manifest que el rebliment estava remenat probablement com a conseqüència, segons els documents històrics existents i l’estat del sediment, a actuacions dirigides a obtenir aigua (es va buidar el jaciment i es tornà a omplir en comprovar que no hi havia cap aqüífer). Degut a aquesta remobilització general, a la cova només es localitzà sediment in situ, en forma de bretxa, en una de les parets. La seva excavació va permetre descobrir indústria lítica en sílex, en quars i quarsita i restes de fauna d’èquids i cèrvids i es va constatar la presència de microfauna: rosegadors i rèptils de mida petita. Es van recuperar carbons i llavors que van poder ser datades per C14 , obtenint una cronologia de 8.220 +/- 40 B.P., situant l’ocupació de la cova durant l’Epipaleolític, un període no massa ben conegut a l’interior de la Península Ibèrica i inèdit fins al moment a Extremadura.

 Jaciments a l’aire lliure

 Els jaciments de El Millar i Vendimia representen les dues estacions paleolítiques excavades a l’aire lliure en la zona d’aiguamolls que voregen “El Calerizo” i en les immediacions del paratge natural “Los Barruecos” (Malpartida de Cáceres). Ambdós jaciments es van descobrir en el marc de les prospeccions realitzades l’any 1999. A les excavacions portades a terme en ambdós jaciments s’ha recuperat indústria lítica en quars i quarsita, que tecno-tipològicament pertany al Mode 3. Per tant, és probable que l’espècie d’homínids que va produir ambdós conjunts industrials sigui Homo neanderthalensis. En cap cas s’han recuperat restes de fauna, possiblement degut a l’elevat grau d’acidesa del sediment, tot i que la fauna exhumada en els jaciments en cova permet extrapolar les dades i reconstruir la paleoecologia del “Complejo Cacereño” durant el Paleolític mitjà. Al jaciment de Vendimia s’han efectuat estudis polínics que permeten reconstruir el medi: un paisatge vegetal semiobert, de deveses amb àrees de matolls i zones amb prats de gramínies a les immediacions. Aquests paratges, que estacionalment s’entollaven, van atraure a la fauna i els homínids que hi trobaven els recursos biòtics i abiòtics necessaris per a la subsistència.

 Objectius
El projecte té com a objectiu principal aportar, a mitjà-curt termini, una base sòlida de coneixement del Pleistocè extremeny per a poder documentar els aspectes paleo-eco-socials del territori. A més, en sintonia amb aquests estudis del Pleistocè extremeny, s’integraran i relacionaran altres línies de recerca de la Península Ibèrica i Europa en col·laboració amb projectes afins.

 Activitats relacionades
1. Excavacions arqueològiques anuals
2. Prospeccions periòdiques en “El Complejo Cacereño”
3. Organització de jornades i cursos a la Universitat d’Extremadura i en I.E.S. de la província de Cáceres, entre els que destaca el I Cicle de Conferències “Arqueologia del Paleolítico: Métodos y Técnicas” a la UEx.
4. Conferències divulgatives i cursos pedagògics, entre els que figuren les tres edicions realitzades en col·laboració amb el “Centro de Profesores y Recursos de Cáceres Plasencia”.
5. Exposicions com “Cáceres Paleolítico” i “La Cueva de Maltravieso: Cáceres hace 350.000 años” que ha visitat les ciutats  de Cáceres, Mérida, Badajoz i Malpartida de Cáceres.
6. Documentals realitzats amb la productora extremenya “El Gato con Botas” per al Canal Autonómico de Extremadura.
7. Tallers de Prehistòria oferts a col·legis i instituts de la província de Cáceres.
8. Organització i realització de la “I Feria de la Prehistoria”.

 Publicacions

Barrero, N., Canals, A., Carbajo, A., Carbonell, E., Díaz, O., Díaz, I., Fernández, R.C., García, M., García, F.J., Gómez, D., Guerra, S., León, L.M., Mancha, S., Mancha, E., Mejias, D., Merino, R.M., Morano, M., Morcillo, A., Muñoz, L., Peña, L., Rodríguez, A. and Sauceda, I. (2005) El complejo cacereño: articulación y uso del territorio durante el Pleistoceno Medio. In (N. Bicho, ed.) O Paleolitico, Actas do IV Congreso de Arqueología Peninsular, pp. 265-284, Universidade do Algarve, Promontorio Monográfica 02
Canals, A., Barrero, N. and Morcillo, A. (2005a) La cueva de Maltravieso: Cáceres hace 350.000 años., Ediciones del Museo de Cáceres. Cáceres.
Canals, A., García, M., Sauceda, I. and Carbonell, E. (2005b) Actividad arqueológica y conservación del arte rupestre en la Cueva de Maltravieso (Cáceres, España). Boletín del Instituto Andaluz de Patrimonio Histórico 53, pp. 44-57
Canals, A., Sauceda, I. and Carbonell, E. (2004a) The projet "The first settlers in Extremadura" and the Paleolithic in the Salor area. Acts of XIVth U.I.S.P.P., pp. 157-167, BAR International Series 1239
Canals, A., Sauceda, I., Carbonell, E., Díaz, O. and Mejias, D. (2004b) Industries of the Middle Paleolithic in open-air sites in Extremadura. Acts of XIVth U.I.S.P.P., BAR International Series 1239
Canals, A., Sauceda, I., Carbonell, E., Díaz, O. and Mejias, D. (2004c) Ocupational Models during the Middle Palaeolitihic in Extremadura. Acts of XIVth U.I.S.P.P., BAR International Series 1239
Canals, A., van der Made, J., Sauceda, I. and Carbonell, E. (2003) El conjunto paleontológico de la cueva de Maltravieso (Cáceres): un nuevo yacimiento del Pleistoceno. In (F.G. (ed.), ed.) IX Reunión Nacional de Cuaternario, pp. 313-320, Consejería de Cultura, Principado de Asturias, Concejo de Candamo, Cajastur, AEQUA
Carbonell, E., Canals, A., Sauceda, I., Barrero, N., Carbajo, A., Díaz, O., Díaz, I., Fernández, R., García, F.J., Peña, L., García, M., García, M., Gil, J., S., G., León, L.M., Mancha, S., Mancha, E., Mejías, D., Merino, R.M., Morano, M., Morcillo, A., Muñoz, L., Rodríguez, A., Julià, R., Giralt, S. and Falguères, C. (2005) La grotte de Santa Ana (Cáceres, Espagne) et l'évolution technologique au Pléistocène dans la Péninsule ibérique. L’anthropologie 109, pp. 267-285
Díaz, I., Mejías del Cosso, D., Sanabria, D. and Rodríguez, A. (2004) El Paleolítico medio en Extremadura: Yacimiento "Vendimia" (Malpartida De Cáceres). In (E.M. En Allué, J.; Canals, A. & Carbonell, E. (eds.), ed.) Primer Congreso Peninsular de Estudiantes de Prehistoria., pp. 82-66

Cueva de Maltravieso. Sala de las Chimeneas Plaqueta de pizarra grabada de la Cueva de el Conejar Excavaci贸n en la Cueva de el Conejar Excavaci贸n en la Cueva de el Conejar Excavaci贸n en la Cueva de Santa Ana Restos faun铆sticos de la Cueva de Santa Ana. Por ejemplo de rinoceronte Excavaci贸n en la Cueva de Santa Ana. Campa帽a 2014 Interior de la Cueva de Santa Ana
  • Cueva de Maltravieso. Sala de las Chimeneas
  • Plaqueta de pizarra grabada de la Cueva de el Conejar
  • Excavaci贸n en la Cueva de el Conejar
  • Excavaci贸n en la Cueva de el Conejar
  • Excavaci贸n en la Cueva de Santa Ana
  • Restos faun铆sticos de la Cueva de Santa Ana. Por ejemplo de rinoceronte
  • Excavaci贸n en la Cueva de Santa Ana. Campa帽a 2014
  • Interior de la Cueva de Santa Ana
ir atras - anar enrera - go back

Avís legal. Contacte

subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +