El Cavet Cambrils (Tarragona) 7500- 6000 BP Neolític Antic Holocè Jaciment en cova

El jaciment del Cavet es troba al nucli urbà de Cambrils, en una àrea delimitada al nord pel camí de Vilafortuny, a l’oest pel barranc del Regueral i a l’est per la riera de Riudoms.

La posssible existència d’un jaciment a la zona es coneixia des dels anys 50, però va ser amb les diferents intervencions amb caràcter d’urgència degut a la urbanització de la zona que s’hi realitzaren a finals dels anys 90 , quan es constatà la presència d’un nombre important d’estructures excavades en el subsòl. L’excavació de part d’aquestes permeté interpretar-les, de manera genèrica, com a sitges pertanyents al període neolític i ibèric.

L’any 2005, en el marc d’un conveni sigant entre l’Ajuntament de Cambrils i l’IPHES, s’inicien les intervencions arqueològiques periòdiques en el jaciment amb caràcter preventiu, esdevenint l’any 2007 programat degut a la inclusió del jaciment en el projecte de recerca ” Evolució paleoambiental i poblament prehistòrica a les valls dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.

La intervenció arqueològica s’ha centrat en l’anomenat sector II del jaciment, on s’hi localitzaren 16 possibles estructures excavades de les que, fins al moment, se n’han intervingut 12.

Els resultats de l’excavació permeten inferir la utilització de la major part de les estructures com a sitges per a l’emmagatzematge de productes agrícoles que, una vegada perden la seva funció original, són emprades per a dipositar-hi les deixalles domèstiques. Així, el rebliment de les sitges ha proporcionat material arqueològic divers: indústria lítica, malacofauna marina i terrestre, carbons i ceràmica. Una datació radiocarbònica efectuada sobre una mostra de carbó vegetal obtinguda de l’interior d’una de les estructures evidenciaria l’existència d’ocupacions al jaciment al voltant dels 6600 anys B.P., constituint una de les referències més antigues pel neolític de la costa mediterrània de la Península Ibèrica.

Aquestes ocupacions però es dilatarien en el temps com es desprèn de la presència, en altres sitges, de materials ceràmics atribuits a moments més avançats del neolític antic i al període ibèric, testimoniant una continuitat en l’ocupació d’aquest espai amb la mateixa finalitat.

Skip to content