El clima ara fa 3'5 milions d'anys

Arxius

Durant el Pliocè, els cicles climàtics eren diferents als actuals. Els nivells de diòxid de carboni (CO2) eren molt més elevats que ara, i l’estret de Panamà encara no s’havia tancat.

A finals del Miocè (entre 23 i 5 milions d’anys), les plaques tectòniques africana i ibèrica van col·lidir i van tallar la comunicació entre el Mediterrani i l’Atlàntic, la qual cosa va provocar la dessecació del Mediterrani i va configurar una conca amb un clima àrid.

A inicis del Pliocè (entre 5 i 4 milions d’anys), es va obrir de nou el pas d’entrada d’aigua i el Mediterrani es va tornar a omplir. Aquest fet va frenar el refredament climàtic, i durant el Pliocè mitjà (entre 4 i 3 milions d’anys) es va generar l’Òptim Climàtic del Pliocè Mitjà, en què al llarg d’uns 300.000 anys la temperatura global de la Terra era superior a l’actual.

Precessió dels equinoccis. Durant el Pliocè es donen els cicles de la precessió dels equinoccis (el canvi en la direcció de l’eix de la Terra), que són els més curts, amb una durada d’uns 20.000 anys.

Obliqüitat. Entre els 2,5 i el milió d’anys entren en joc els cicles de l’obliqüitat de l’eclíptica (inclinació que presenta l’eix de rotació de la Terra en relació amb el pla que conté l’òrbita de la Terra al voltant del Sol), que són d’uns 40.000 anys i corresponen a l’estacionalitat

Excentricitat de l’òrbita. A partir del milió d’anys entren en acció els cicles de l’excentricitat (la forma de l’òrbita de la Terra passa de ser quasi circular a lleugerament el·líptica), que tenen una durada de 100.000 anys i estan relacionats amb els cicles glacials.

Això va produir que els corrents marins entre el Pacífic i l’Atlàntic es barregessin, fet que va provocar que el clima al Mediterrani fos uns 5º C més càlid que avui dia, amb una mitjana de precipitacions anual superior a l’actual. Després d’aquest interval molt ,càlid del Pliocè mitjà, el clima a l’hemisferi nord va començar a prendre les característiques del que vindria a continuació: les glaciacions. Durant curts i successius períodes freds va començar a acumular-se gel a Amèrica del Nord i a Europa, i els icebergs van començar a aparèixer al nord de l’Atlàntic.

Cicles de Milankovi膰

Per explicar el clima que hi havia fa uns 3,5 milions d’anys i els canvis climàtics que s’han anat succeint cal tenir en compte els grans cicles climàtics, els corrents marins i els nivells de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera. Des de l’Eocè s’ha documentat un cicle llarg d’òptims climàtics. A partir de l’Òptim Climàtic del Miocè Mitjà, quan Europa tenia un clima càlid, les temperatures van baixar fins arribar als glacials del Pleistocè. Superposats a aquest cicle a gran escala, n'hi ha d'altres de més curta durada que han anat afectant el clima, com són els Cicles de Milankovi膰.

ir atras - anar enrera - go back

Avís legal. Contacte

subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +