Canvis clim脿tics n鈥檋i ha hagut un fotimer!

Arxius

Ara es parla molt de canvi climàtic, en singular, ignorant que canvis climàtics n’hi ha hagut un fotimer des que els hominins varem aparèixer sobre el planeta. Sense anar molt lluny (perdó per la ironia), entre fa 4 i 2,5 milions d’anys, quan varen aparèixer els primers hominins sobre la terra, els cicles climàtics eren d’uns 21.000 anys. Després, fins fa 1 milió d’anys, passaren a ser d’uns 42.000 anys, i, d’ençà de fa 1 milió fins ara, de 100.000 anys. Això vol dir que ens aquests períodes de temps succeeix un cicle climàtic complet, tot passant per fases glacials i fases interglacials.

Actualment estem al final d’una fase interglacial temperada, vull dir entre dues glaciacions: la darrera que va finalitzar ara fa 11.700 anys i la que ha de venir. Aquesta seria la tendència climàtica natural, doncs ja ens varem començar a refredar ara fa 2.700 anys. El problema és de què amb el consum d’hidrocarburs i d’altres productes industrials estem augmentant el nivells de gasos hivernacle. Sense aquests, el nostre planeta patiria una mitjana de temperatures de menys 15 ºC. Per això, un augment d’aquests gasos ens hauria d’abocar a un escalfament global. Tanmateix, el pitjor dels escenaris que han pronosticat els climatòlegs “oficialistes” (IPCC- Panel Internacional del Canvi Climàtic), seria un augment de les temperatures, que no arribarien a superar d’altres que ja ha viscut la nostra espècie en altres èpoques.

Per tant, penso que molts dels problemes que s’han apuntat al darrera d’un escalfament global, per exemple, el decàleg publicat per l’IPCC, no són realment climàtics. Així, l’avenç i retrocés de les glaceres ha succeït constantment al llarg de la història. La productivitat agrícola no afectaria a la població, si traguéssim les fronteres comercials i l’especulació sobre els aliments bàsics. No hi haurien ni pitjors ni millors malalties, si acabéssim amb l’especulació de les farmacèutiques i la Sanitat privada. La pobresa no és climàtica, sinó política i econòmica, igual que la inseguretat i els èxodes o la manca d’aigua. Que s’extingeixin espècies animals o vegetals, això ha succeït sempre, doncs depenem del clima en general i de la genètica. L’eventual pujada del nivell del mar afectaria, sobre tot, zones on s’ha concedit permisos per urbanitzar, sense tenir en compte la veu dels experts. Canvis d’àrees de pesca sempre han succeït, i els canvis migratoris són inherents a la pròpia evolució global del planeta.

Així, s’ha d’entendre que un eventual escalfament global només comportaria, en part, una nova distribució del clima, distinta de la d’ara, però de cap manera catastròfica. Llavors, els problemes dels que parlen, són d’ordre climàtic o econòmic i polític? De fet, sigui cap a l’escalfament global (induït per la nostra espècie) o cap al refredament natural, d’una o altra manera ens hi haurem d’enfrontar. Potser, doncs, que canviem el pensament polític imperant i l’actual economia, que el clima ja canvia tot sol i no hi podem fer gaire més. Cal ser pràctics, siguem respectuosos amb la natura.

Francesc Burjachs. Investigador d'Icrea a l'Iphes

Editat al Diari de Tarragona el 27 d'abril de 2014

ir atras - anar enrera - go back

Avís legal. Contacte

subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +