Els neandertals de Cova Eir贸s

Arxius

700 noves restes prehistòriques trobades aquest estiu a Cova Eirós ajudaran a conèixer millor alguns aspectes de la vida neandertal

El treball que va desenvolupar l'estiu del 2014 un equip de 11 membres que ha excavat a Cova Eirós (Lugo, Galícia) s'ha saldat amb més de 700 noves restes prehistòriques, entre fauna i eines d'indústria lítica que ajudaran a conèixer millor alguns aspectes de la vida quotidiana de les comunitats neandertals que van habitar aquesta zona fa entre 84.000 i 118.000 anys.

 
Excavació a l'entrada de Cova Eirós aquest estiu - IPHES

L'excavació ha estat codirigida per Xosé-Pedro Rodríguez i Arturo de Lombera, membre i col·laborador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) respectivament, en el marc del projecte de recerca que dirigeix Ramon Fàbregas del Grup d'Estudos per a Prehistòria do Nord-oest (GEPN) de la Universitat de Santiago de Compostela (USC). L'equip estava integrat per persones de les dues institucions, entre experts i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona gràcies als projectes científics de primer nivell que desenvolupa l'IPHES.

Eines elaborades segons la tècnica Levallois descobertes aquest estiu a Cova Eirós - IPHES

Arturo de Lombera ha manifestat que les troballes d'aquest any a Cova Eirós "aportaran molt bona informació sobre alguns aspectes de les comunitats neandertals com, per exemple, la seva tecnologia o el context ambiental que els acollia, ja que per aquest període tenim molt poques evidències al Nord-Oest peninsular ".

Un dels objectius de l'excavació d'aquest any ha estat assolir el nivell 3 en tota la superfície d'excavació de Cova Eirós, datat en 84.000 anys i que es correspon amb les últimes ocupacions de les poblacions de neandertals que s'han identificat en aquesta cova. Així mateix s'ha desenvolupat una intervenció en 4 metres quadrats, del nivell 4, d'una cronologia més antiga, sobre 118.000 anys, també adscrit al Paleolític mig.

"En els dos nivells hem trobat moltes restes de fauna, sobretot d'óssos de les cavernes que usaven el lloc per hivernar, i fòssils d'animals amb marques de tall, que avalen l'acció antròpica, concretament, el seu consum per part dels neandertals. Hi ha una gran diversitat de restes, destacant els cérvols i cavalls, que estan molt fragmentats i amb evidents marques d'intervenció antròpica (tall, fracturació d'ossos, etc).

D'altra banda, els estudis traceológicos ens indiquen la presència d'activitats relacionades amb la caça (puntes de projectil), el descarnat i el treball de pells, així com el processament dels animals i els seus productes.

Pel que fa a la indústria lítica, "fonamentalment hem trobat peces elaborades en quars i quarsites, d'origen local en un radi de 3 km, encara que algunes de les segones esmentades pot ser que tinguin una procedència més llunyana, de riberes i lleres possiblement situats a més de 10 quilòmetres", afirma Arturo de Lombera. Aquests materials, de molta més qualitat, els traslladen al jaciment ja tallats. Són en la seva majoria productes confeccionats amb la tècnica Levallois (un procediment complex d’obtenir lasques), que es realitza preferentment sobre aquest tipus de material per la seva major qualitat, mentre que per a les quarsites i quars locals, s'aplica principalment mètodes d'explotació més expeditius. Aquesta estratègia de gestió diferencial de les matèries primeres segons la seva qualitat és pròpia de les comunitats de neandertals i ens indica l'alt grau de coneixement que tenien sobre l'oferta litològica del seu entorn, així com l'existència d'estratègies de planificació de les seves activitats.

 
Al'esquerra, Xosé-Pedro Rodríguez, i al seu costat Arturo de Lombera, arqueòlegs codirectors de l'excavació d'aquest estiu a Cova Eirós - Ramon Viñas/IPHES

D'altra banda, sobresurt un tros de ceràmica amb decoració impresa. A l'espera d'estudiar al laboratori amb més deteniment, es pensa que té una antiguitat d'uns 4.700 anys, ja que s'ha descobert en el nivell on el 2011 van aparèixer unes restes pertanyents a la mateixa peça i que probablement es relacionen amb l'activitat funerària identificada en la cova, gràcies a les restes humanes trobades a l'interior de la cavitat datades amb aquesta cronologia. Aquesta ceràmica podria haver format part dels aixovars funeraris dels enterraments que es van realitzar durant la Prehistòria recent. A més, el seu estil es correspon a les maneres estilístics d'aquell període (decoració impresa cardial).

A Cova Eirós es desenvolupen excavacions sistemàtiques des de 2008, en el marc del projecte Poblament en el Plistocè mig/Holocè de les comarques orientals de Galícia (MINECO-HAR2010-21786). Els treballs realitzats fins ara demostren "la importància del paleolític mitg a Galícia, que és un període molt poc conegut. Hi ha escassos jaciments i aquest és l'únic en cova, amb la importància que significa per conservar també les restes de matèria orgànica, ja que els que estan a l'aire lliure, amb sòls àcids, són més vulnerables i no es preserven".

La seqüència de Cova Eirós és a més molt completa, ja que s'hi han posat de relleu tant eines com restes de fauna (lleó, cérvols, cavalls, isards, etc) caçats tant per neandertals com per sapiens. "Tot això aporta molta informació a l'hora de poder comparar els patrons de subsistència i tecnologia d'ambdues espècies, així com per caracteritzar l'entorn paleoambiental que els va acollir, a les serralades orientals de Galícia".

ir atras - anar enrera - go back

Avís legal. Contacte

subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +