El jaciment amb el consum de cargols terrestres m茅s antic d'Europa

Arxius

Fa sobre 30.000 anys, els humans els van començar a introduir en la seva dieta, uns 10.000 anys abans del que es pensava

Fa sobre 30.000 anys, a principis del Paleolític Superior, durant el període Gravetià, els Homo sapiens que vivien a la regió mediterrània de la Península ibèrica van incorporar en la seva dieta els cargols terrestres. El consum d'aquest recurs alimentari en aquesta zona es va produir uns 10.000 anys abans al documentat al Nord d'Àfrica i la resta d'Europa.

Així es desprèn de l'estudi de les restes fòssils de l'espècie Iberus alonensis, coneguda popularment com a “caracol serrano”, trobats a la Cova de la Barriada (Benidorm, província d'Alacant), un jaciment paleolític investigat per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). El treball es dóna a conèixer a la revista d'accés obert PLoS ONE, en un article desembargat el 20 d'agost i que té com a signant principal a l’arqueòleg Javier Fernández-López de Pablo, investigador d'aquest institut.

 
Part dels fòssils de cargols de terra trobats a la Cova de la Barriada - IPHES

 

 
Restes de cargols in situ, entre els fogars de la Cova de la Barriada - IPHES

El consum de caragols es va generalitzar a la fi del Plistocè (fa uns 20.000 anys), sent molt freqüent durant l'Holocè inicial (fa sobre 11.600-8.900 anys). No obstant això, no es coneixia amb certesa quan i com van ser incorporats a la dieta humana. Els recents descobriments a la Cova de la Barriada han aportat proves irrefutables sobre la selecció, preparació i consum alimentari dels cargols terrestres durant el període Gravetià. 

Metodologia

Així doncs, els humans de Cova de la Barriada incloïen els cargols terrestres en la seva dieta fa sobre 30.000 anys. Els autors de la investigació han arribat a aquesta conclusió després d'analitzar els patrons de selecció d'aquest mol·lusc, el consum i la seva acumulació en el jaciment, així com les restes de petxines, el seu procés de fossilització, la composició i edat dels mateixos.

L'equip científic va observar agrupacions de petxines completes d'aquesta espècie de caragols en tres capes del jaciment, en un interval cronològic de 31.000-26.900 anys. Els cargols adults es van trobar prop i a l'interior de llars prehistòriques utilitzades per cuinar, juntament amb eines de pedra i altres restes d'animals. Els fogars estaven alimentats amb llenya de pi i ginebre, i els cargols van ser rostits a les brases a una temperatura inferior a 375 º.

 
De peu, l'arqueòleg de l'IPHES Javier Fernández-López de Pablo, a la Cova de la Barriada - IPHES

Javier Fernández-López de Pablo comenta: "Aquest comportament es correspon a patrons desconeguts fins ara sobre l'ús d'invertebrats i pot significar una ampliació de la dieta humana durant els inicis del Paleolític superior a la conca mediterrània".

 
Vista exterior de la Cova de la Barriada - IPHES

El mateix investigador ha destacat que el cargol terrestre va ser objecte d'una estratègia d'explotació sostenible, consistent en la selecció d'individus adults, al llarg de més de 4.000 anys d'ocupació de la Cova de la Barriada.

Així mateix ha remarcat: "La incorporació d'aquest aliment coincideix amb l'aparició d'estratègies de subsistència més diversificades durant el Gravetià, període en què es produeix la consolidació demogràfica de les poblacions d'Homo sapiens a la Península Ibèrica".

Referència bibliogràfica

"Land snails es a diet Diversification proxy during the Early Upper Palaeolithic in Europe", Fernández-López de Pablo, J. et al. PLOS ONE (2014)

ir atras - anar enrera - go back

Avís legal. Contacte

subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +