El comportament dels 贸ssos a la Prehist貌ria

Arxius

Un estudi amb óssos del Pirineu de Lleida ajuda a clarificar com era el comportament d’aquests animals a la Prehistòria

S’ha constatat que són uns carnívors força diferents dels altres predadors possiblement pel fet de que quasi tenen mans i que són omnívors

El treball permetrà identificar l’autoria de les mossegades i fractures que produeixen els diferents carnívors i per això es convertirà en un referent internacional

Ha estat possible gràcies a la filmació dels óssos en acció consumint carcasses i a la implicació dels Equips de Seguiment de l’Ós Bru del Conselh Generau d’Aran i del Pallars Sobirà

Els resultats es podran aplicar, per exemple, a Atapuerca i a la Cova de les Llenes (Pallars Jussà)

Els óssos són un dels animals més emblemàtics de la Prehistòria. Nogensmenys, tenen hàbits cavernaris, sobretot relacionats amb la seva hibernació, que fa que siguin molt comuns als jaciments arqueològics més antics. El seu comportament, però, encara és força desconegut, sobretot pel que fa als seus hàbits carnívors com a consumidors d’altres animals. De fet, en molts jaciments s’ha intuït la seva presència a partir de mossegades en els ossos d’altres animals, entre els que s’inclouen els propis óssos morts durant el període de letargia. Malgrat això, la caracterització d’aquests animals des del punt de vista tafonòmic (estudi de les marques associades als ossos i les dents) encara és una assignatura pendent pels arqueòlegs. Un nou estudi que es publica ara a la revista PLOS ONE i que ha estat encapçalat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) contribuirà a clarificar aquest panorama.

Modificacions efectuades pels óssos sobre les costelles i vèrtebres dels ungulats consumits - IPHE

L’arqueòleg Jordi Rosell, investigador docent de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, membre de l’IPHES i un dels signants de l’article, ha destacat una de les singularitats d’aquesta investigació que ara es presenta: “Alguns estudis anteriors basaven les seves conclusions en mostres molt reduïdes o en treballs efectuats amb animals alimentats en captivitat, els quals tenen un comportament força diferent dels salvatges. Nosaltres hem estudiat 17 carcasses menjades pels óssos del Pirineu de Lleida i hem pogut identificar els patrons de consumició de cadàvers sencers per part d’aquests animals”.

L’estudi l’han dut a terme, a part de Jordi Rosell, Maite Arilla (també de l’IPHES), en col•laboració amb Ruth Blasco, investigadora post-doctoral Beatriu de Pinós-A, cofinançada per la Unió Europea mitjançant les Accions Marie Curie del 7è Programa marc d'R+D; Manuel Domínguez Rodrigo, de la Universitat Complutense de Madrid, i Travis R. Pickering, de la Universitat de Wiskonsin.

L’objectiu era caracteritzar els óssos com a carnívors per distingir-los d'altres predadors i dels homínids. “La gran virtut d’aquesta investigació és que servirà per ajudar a identificar no solament si un cadàver trobat a un jaciment se'l va menjar un ós, sinó quin tipus de carnívor ho va fer”, manifesta Jordi Rosell.

 

Esbrinar quines mossegades deixa

Els óssos són molt abundants als jaciments, sobretot en cova, i com a carnívors que són, produeixen moltes pertorbacions, ja que es moren allí després de la hibernació, es mengen els cadàvers d'altres óssos morts, remenen la brossa deixada pels homínids, etc. “En aquest cas –prossegueix Rosell- ens hem centrat en un aspecte molt concret: el consum de carcasses senceres per tal de veure què podia passar quan un ós se'n trobava una i quines mossegades deixava. Després de fer aquest treball, ara estem en condicions de comprovar si el comportament observat dels óssos actuals es reprodueix en les espècies del passat, com per exemple l'ós de les cavernes, o fins i tot anteriors”.

L'arqueòleg Jordi Rosell aquesta setmana al nivell TD4 de Gran Dolina, a Atapuerca, on s'han trobat restes d'óssos - María Martinon

L’objectiu s’ha pogut assolir gràcies a la col•laboració dels Equips de Seguiment de l’Ós Bru del Conselh Generau d’Aran i del DAAM (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient) de la Generalitat de Catalunya, que ha permès aconseguir 17 carcasses menjades pels óssos del Pirineu de Lleida. A més, també gràcies a ells s’han obtingut les imatges de foto-trap i vídeo-trap, corresponents bàsicament a animals morts de manera natural i carronyejats pels óssos, amb les quals s’ha pogut efectuar un seguiment dels patrons de consumició d’aquests animals. Paral•lelament, també s’ha recollit i estudiat les carcasses d’animals caçats pels óssos.

Trampes de video o foto

El foto-trap són trampes de foto o video. Es tracta de col•locar càmeres amb sensors de moviment al voltant dels cadàvers, de manera que quan un ós arriba queda capturat en imatges i es pot seguir el procés de consumició. “Òbviament, això solament es pot fer en casos de carronyaires quan els guardes saben de l'existència d'un animal que ha causat baixa per mort natural. Aleshores ells van i col•loquen les càmeres”, matisa Jordi Rosell.

 

Óssos captats amb la càmera de vídeo durant el procés de carronyeig de diversos cérvols, al Pirineu - IPHES

 

L’únic que espella els cadàvers

Segons la recerca en qüestió, els óssos comencen la seqüència de consumició espellant els cadàvers, “un fenomen que no ha estat observat entre cap altre carnívor”, puntualitza Jordi Rosell. “Després mostren una preferència per la caixa toràcica i les vísceres contingudes, les quals consumeixen després de fracturar sistemàticament les costelles i part de les vèrtebres aixafant-les amb les potes del davant, o expandint-les amb les mans. Per contra, no semblen mostrar massa interès per la massa muscular de les potes”, assegura el mateix arqueòleg.

Tractament estadístic

Totes aquestes observacions han possibilitat fer comparacions, mitjançant un tractament estadístic, de les modificacions produïdes pels óssos sobre els ossos dels animals menjats (fractures i senyals de mossegades) amb les efectuades per altres predadors europeus (llops) i africans (lleons i hienes). Aquestes dades també han estat obtingudes per alguns dels propis autors i publicades en treballs precedents. “Els resultats mostren als óssos com uns carnívors força diferents dels altres, la qual cosa podria estar relacionada amb la seva fisiologia (pràcticament tenen mans) i els seus hàbits omnívors, ja que aquests animals no depenen exclusivament de la carn per sobreviure”, explica Rosell.

D’aquesta manera, el treball es configura com una referència a nivell mundial per interpretar les activitats dels diferents predadors que es localitzen als jaciments arqueològics. Alguns exemples de la Península Ibèrica on aquests resultats poden ser aplicats degut a l’abundància d’aquests animals són coves als jaciments d’Atapuerca (Burgos) o a Cova de les Llenes (Pallars Jussà, Lleida).

Referència bibliogràfica

Arilla, M., et al., “The ‘‘Bear’’ Essentials:Actualistic Research on Ursus arctosarctos in the Spanish Pyrenees and Its Implications for Paleontology andArchaeology”, PLOS ONE (2014),

ir atras - anar enrera - go back

Avís legal. Contacte

subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +