Deixar d'anar a quatre grapes

Arxius

Com deixar d'anar a quatre grapes en set milions d'anys

 

Els nostres avantpassats més llunyans van deixar d'emprar braços i mans per a desplaçar-se.

Lucy, una Australopithecus afarensis va mostrar al món com era possible el bipedisme des d'un punt de vista anatòmic; les petjades de Laetoli ho varen demostrar de d'un punt de vista fòssil.

De totes maneres, no tenim encara prou clar quins van ser els mecanismes que varen dur a aquestes criatures a emprendre aquest camí, que tot i els anys que han passat des d'aleshores, ens produeixen força mals de cap, bé, de fet, força mals d'esquena!


Ep, recorda...!

El bipedisme

Al baixar dels arbres i moure's per la sabana, els nostres avantpassats varen necessitar caminar sobre dues extremitats. La postura dreta va permetre a aquests animals ampliar el seu camp visual i moure's millor per aquest nou medi. Tot plegat feia consumir menys energia i per tant, podien recòrrer distancies encara més llargues. Aquests avantpassats nostres poden explorar, d'aquesta manera, zones noves, on avans no podia arribar. A més a més els braços varen quedar lliures per fabricar instruments.

La primera evidencia de bipedisme té una cronologia d'ara fa uns 4.000.000 d'anys.

 

Lucy i els Australopithecus afarensis

El primer fòssil d’Australopithecus afarensis va ser trobat pel paleoantropòleg Donald Johanson a Hadar (Etiòpia), l’any 1974. Des d’un bon començament es va poder observar que era bípede, tot i les diferències evidents en les proporcions si ho comparem amb la nostra espècie. S’explica que durant la troballa sonava la cançó dels Beatles “Lucy in the sky with diamonds”, raó per la qual al fòssil se li va posar el nom de “Lucy”. La datació que va resultar dels anàlisis posteriors va donar una xifra de 3.5 i de 2.8 milions d’anys. Posteriorment s’han trobat altres exemplars d’aquesta espècie. El cervell que tenia era força petit, similar al que mostren els ximpanzés o els goril·les. La mandíbula tenia una certa similitud a la humana, si bé mantenia certes característiques dels simis: la mida de les dents és més gran; els incisius es projecten cap a l’exterior, o els premolars i molars tenen superfícies planes... Una altra semblança amb la nostra espècie és la forma de la pelvis, tot i que es denota un canal del part més petit; cal valorar la mida del crani, proporcionalment molt més petit que el nostre, facilitava la sortida de la cria. Els mascles tenien una alçada d’1.5metres, les femelles entre 1 i 1.20 metres.

ir atras - anar enrera - go back

Avís legal. Contacte

subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +