Antiguitat del Barranc de la Boella

Arxius

Una revista científica internacional avala per primer cop l’antiguitat del jaciment del Barranc de la Boella, d'entre 780.000 i un milió d’anys

La revista PLOS ONE va publicar el juliol del 2014, un article en el qual es presenta per primer cop a la comunitat científica internacional la cronologia de  les restes arqueològiques del Barranc de la Boella, ubicat al terme municipal de La Canonja (Tarragonès), establerta entre els 780.000 anys i el milió d’anys. Alhora, es constata la coexistència de tradicions tecnològiques prehistòriques distintes a Europa, com l’olduvaiana (més antiga) i l’axeliana (més moderna). La tecnologia axeliana estava ja molt generalitzada per l’Àfrica, però, en canvi, a Europa tot just arriba i en el jaciment del Barranc de la Boella es documenta aquesta primera innovació tecnològica del registre arqueològic prehistòric més remot de la humanitat.

 
Choppin tool o còdol tallat bifacial axelià localitzat durant el sondeig efectuat al jaciment La Mina, al Barranc de la Boella - IPHES

 

 
Pic axelià descobert a la cala 1 del Barranc de la Boella - IPHES

 

“El conjunt arqueològic del Barranc de la Boella descrit és nombrós i la seva cronologia és ben contrastada per evidències independents”, puntualitza Josep Vallverdú, signant principal de l’article,  arqueòleg investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), codirector del projecte d'excavació i recerca en el jaciment el Barranc de la Boella, juntament amb Palmira Saladié, també investigadora d’aquest centre.

En l’estudi hi ha participat professionals de diferents disciplines i institucions, amb l’objectiu d'establir una cronologia fiable del jaciment i les seves implicacions en la caracterització de les primeres dispersions humanes fora d’Àfrica durant el Pleistocè Inferior (de 2,6 milions d'anys a 780.000 anys). A més de l'IPHES, en els treballs de camp i investigació hi ha pres part el Departament de Paleobiologia del Museu de Ciencias Naturales del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), integrats també com a unitat associada a aquesta institució de la qual en són corresponsables Eudald Carbonell (director IPHES) i Antonio Rosas (CSIC).

 

 
Josep Vallverdú, arqueòleg que dirigeix les excavacions de la Boella i un dels signants de l'article - IPHES

 

La recerca publicada es basa en una acurada anàlisi de l’estratigrafia (ordenació de les unitats sedimentàries que formen el jaciment) i dels nivells arqueopaleontològics. Per tal d'obtenir l'edat dels fòssils del Barranc de la Boella, han estat descrits els resultats sobre la litoestratigrafia (descripció de les característiques dels sediments), el paleomagnetisme (mesura de l’orientació dels minerals ferromagnètics dels sediments), la bioestratigrafia o la estimació de la cronologia relativa dels macrovertebrats i microvertebrats dels nivells arqueopaleontològics, i la datació absoluta mitjançant la mesura del isòtops radioactius de l'Alumini i el Beliri acumulats en els quarsos que contenen els sediments.

En les unitats sedimentaries del Pleistocè Inferior del Barranc de la Boella s’han comptabilitzat més de 200 restes de pedra tallada i 500 restes de fauna. Amb les  anàlisis d’aquests fòssils i el context cronològic establert, d’entre un milió i 780.000 anys, el jaciment del Barranc de la Boella avala la primera aparició a Europa d'una tecnologia més complexa que les primeres eines de pedra produïdes abans d’un milió d'anys. En definitiva, els grups humans que habitaven la Península Ibèrica en el Pleistocè Inferior final eren capaços de produir eines de pedra emprant diferents tradicions tècniques.

“Quan l’axelià arriba al Barranc de la Boella, aquesta tecnologia està ja molt generalitzada per l’Àfrica, però, en canvi, a Europa tot just arriba”, indica Josep Vallverdú. Per tant, la cultura material dels homínids trobada en aquest jaciment representa una primera evidencia de la transmissió de coneixements tecnològics que apunta a la innovació axeliana fora d’Àfrica, ja que durant aquest període a la península ibèrica la tradició tecnològica olduvaiana és predominant. De fet, l’axelià, en els conjunts arqueològics d’Europa, es generalitza a partir de la colonització humana definitiva d’Europa, uns 500.000 anys més tard, durant la segona meitat del Pleistocè Mig (500.000-125.000 anys).

 

 
Barranc de la Boella - IPHES

 

“Una petita part de la indústria lítica trobada al Barranc de la Boella són artefactes de pedra estandaritzats grans (destrals de mà), replicats gràcies a una transmissió cultural basada en un aprenentatge complex que se sosté alhora en la manipulació de roques molt ben escollides”, indica Josep Vallverdú.

El mateix arqueòleg ha indicat: “Amb la presentació que fem a PLOS ONE del Barranc de la Boella queda clar que aquest jaciment és testimoni de que hi ha episodis de dispersió humana datats entre un milió i 780.000 anys que poden ser caracteritzats per conjunts de roques tallades en el que és possible observar diferents tradicions culturals o diferents tecnologies prehistòriques en el registre arqueològic de la Península Ibèrica, tal com passa a l'Àfrica subsahariana entre 1,8 i un milió d'anys enrere, i possiblement a Europa Central entre 700.000 i 200.000 anys”.
Vallverdúobserva: “Aquests intervals de temps són períodes diferents en distintes latituds geogràfiques del vell Món (Euràsia i Àfrica) en el que la biogeografia del tecnocomplexe axelià s'estén primer per Àfrica subsahariana i després pel Nord d'Àfrica i Euràsia”. “Possiblement –afegeix- traça grans onades migratòries de la humanitat, o la transmissió de coneixements tecnològics, fora d’Àfrica cap Eurasia (sigui en forma inicial de dispersió i posteriorment de colonització biològiques): primeres dispersions amb grups humans amb tecnologies olduvaianes i axelianes, i finalment la colonització axeliana d’Euràsia. La colonització axeliana d'Àfrica acaba fa un milió d’anys, just quan inicia la seva dispersió per Europa; la seva generalització en determinades àrees  d'Eurasia, ben just fa 500.000 anys, es dóna quan els grups humans prehistòrics comencen a adaptar-se als biomes temperats de l'hemisferi Nord de la Terra i així colonitzar Euràsia de forma definitiva”.

 

 
Restes de rinoceront localitzades a la Boella - IPHES

 

 

 

Antonio Pineda, alumne del Màster Erasmus Mundus Quaternari i Prehistoria de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), autor principal del treball experimental sobre la Boella - IPHES

 

En el treball experimental s'han reproduït marques de tall i de trampling i s'han alterat químicament, per veure com es conserven després i saber si és possible identificar-les en el registre arqueològic. Els resultats de l'experimentació suggereixen que ambdues són indistingibles.
Al Barranc de la Boella, per tant, l'origen d'aquestes marques no es pot demostrar i, en conseqüència, no seran incloses en els estudis zooarqueològics que s’estan realitzant.
Aquest treball confirma que aquest tipus d'inferències només poden realitzar-se en jaciments on els ossos es troben bé conservats.
Referència bibliogràfica

PLOS ONE

ir atras - anar enrera - go back

Avís legal. Contacte

subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +