Tossal de la Font (Vilafamés. Castelló)

Arxius

La cova es troba oberta al vessant oest del Tossal de la Font, turó que es troba al costat del nucli urbà de la població. Aquesta cavitat forma part d'una extensa xarxa càrstica que ocupa el subsòl del turó amb una extensió de més de 2 quilòmetres de galeries interiors. El jaciment es troba just a la boca d'accés formant part d'una colada argilosa fortament bretxificada d'edat wurmiense.

Els treballs arqueològics realitzats en aquesta zona van proporcionar uns interessantíssims restes humanes pertanyents a l'espècie Homo neanderthalensis, constituïts per un fragment distal amb diàfisi i epífisi d'húmer esquerre, el qual va ser denominat amb les sigles internacionals d'identificació, CTF 1; un fragment d'os ilíac, porció retro-cotilidiana, o coxal dret (CTF2); ambdós restes semblen correspondre a un sol individu jove, possiblement de sexe femení; i un fragment de molar superior permanent esquerre (CTF 3) d'un individu infantil d'uns 8 anys d'edat.

Pel que fa a restes de cultura material, es van recollir 3 ascles de sílex retocades i 1 amb evidents mostres de presentar retocs d'ús. Aquesta indústria pertanyeria a un tecno-complex mosterià típic (paleolític mitjà).

La fauna apareguda es compon principalment de cavall, cérvol, cabra salvatge, hiena, Quon o cànid salvatge i conill. La microfauna es troba formada per diverses espècies de rosegadors.

Les anàlisis pol·líniques indiquen la presència als voltants de la cova d'espècies vegetals com el pi, om, alzines, castanyers, verns, plantes gramínies i herbàcies, especialment lotus i espadanya o gladiol, aquestes últimes típiques de llocs humits, ja que potser la cubeta de Vilafamés fos una zona de llacunes.

La datació relativa de la macrofauna situa el marc cronològic a finals del interglacial Riss-Würm (120000-90.000 / 80.000 anys) i els inicis de la glaciació Würm (90.000 / 80.000-50.000 anys). D'altra banda, les datacions absolutes obtingudes mitjançant el sistema radioactiu de l'O-Th, van ser de 188.929 ± 8900 anys (nivell inferior a les troballes) i 61.846 ± 585 anys (nivell superior). Les restes humanes podrien correspondre a un moment més antic, potser al període del Würm antic (90.000-70.000 anys), ja que els trets anatòmics de l'húmer assenyalen la seva pertinença a una varietat arcaïtzant de Neandertal.

L'any 1985, es va verificar un sondeig estratigràfic a la zona del vestíbul d'entrada de la cavitat amb la finalitat d'obtenir dades sobre ocupacions postpliocéniques en la mateixa. Aquesta zona presentava indicis d'haver estat remoguda parcialment per antigues actuacions clandestines. Es van establir dos talls confrontants, posteriorment unificats, amb una extensió de 12,50 m2. La potència sedimentària va arribar als 3,20 metres de profunditat. Es va obtenir una seqüència cronocultural que assenyalava una ocupació de gents pastores durant el III mil·lenni (2810 ± 70 anE. I 2190 ± 100 anE), al llarg del període eneolític o calcolític i que potser va arribar també el moment inicial del bronze antic, a principis de l'II mil·lenni. Posteriorment la cova va ser visitada ocasionalment durant les etapes hispanoromana, medieval i moderna. Les galeries més profundes i recòndites de la caverna, es van utilitzar al seu torn, com a llocs d'enterraments els aixovars materials assenyalen la seva pertinença a l'època.

Planta de la cova. Topografía de la sala de l'entrada. Vista general de la cova des de la sala de l'entrada
  • Planta de la cova. Topografía de la sala de l'entrada. Vista general de la cova des de la sala de l'entrada
ir atras - anar enrera - go back

Avís legal. Contacte

subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +