El Camp dels Ninots

Arxius

El Camp dels Ninots 

Caldes de Malavella (Girona)

3.500.000- 3.100.000 BP

Pliocè Tardà

Jaciment a l'aire lliure

 

El Camp dels Ninots està situat a l’extrem oest del terme municipal de Caldes de Malavella. El seu nom és degut a les silicificacions, en concret d’òpal (SiO2nH2O), que al créixer generen formes arronyonades diverses, anomenades menilites, conegudes popularment com a ninots.

 

 El jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella és un volcà d’explosió freatomagmàtic d’edat pliocena en el qual posteriorment s’hi va formar un llac. Aquesta mena d’estructures volcàniques reben el nom de maar. Les particulars condicions geològiques, corresponents a una sedimentació lacustre, el fan ideal  per a la preservació de fòssils. L’aparició d’esquelets complerts i en connexió anatòmica fan que el jaciment sigui considerat, segons el terme alemany, un Konservat-Lagerstätte.

 

Els treballs  arqueopaleontològics que s’estan duent a terme estan posant al descobert noves dades per a la investigació paleontològica internacional. El projecte de recerca està dirigit per Jordi Agustí, Gerard Campeny i Bruno Gómez de Soler de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Tot i que el projecte d’investigació es va iniciar l’any 2003, els resultats obtinguts són extraordinaris. La gran quantitat de fòssils recuperats fins ara, en una superfície que ocupa aproximadament 250.000 m2, fa d’aquest jaciment un indret indispensable per a conèixer els darrers 3 milions d’anys de la nostra història.

 

La particular geologia del jaciment ha afavorit la conservació de restes animals i vegetals en un estat excepcional. El conjunt de fòssils recuperats al Camp dels Ninots proporciona dades directes referents a l’entorn biològic i climàtic del nord-est peninsular durant el Pliocè i permet contraposar-les als canvis climàtics produïts a Europa en els darrers 3  milions d’anys.

 

El llac que s’hi va formar  al Camp dels Ninots oferia unes  condicions òptimes per a la instauració de tot un seguit de  dinàmiques ecològiques. Els animals que morien al voltant  quedaven submergits per les aigües i els seus cossos  acabaven dipositats al fons del llac. Les característiques  d’aquestes aigües, carregades de minerals, van ser les  que  van crear les condicions òptimes per a l’excel·lent  conservació dels esquelets que s’han descobert.

 

La recerca que es desenvolupa agrupa disciplines molt  diverses (geologia, paleontologia, arqueologia, botànica,  etc.). La interrelació de les dades obtingudes ajuda a  entendre les dinàmiques des d’un punt de vista global.  D’aquesta manera podem conèixer un moment concret en  la història de la vida i de la Terra, en el qual un seguit  d’animals i de plantes van desaparèixer fruit d’un canvi  climàtic.

 

La fauna recuperada està formada per macrovertebrats,  quelonies, amfibis, peixos i rosegadors. Els  macrovertebrats estan representats per tapirs, de l’espècie  Tapirus arvernensis, bòvids de l’espècie Alephis tigneresi i  rinoceronts de l’espècie Stephanorhinus jeanvireti. Les  tortugues estan representades per l’espècie Mauremys  leporsa. El conjunt fòssil es completa amb els amfibis  formats per ofegabous (cf. Pleurodeles sp.), tritons palmats  ( Lissotriton aff. helveticus) i granotes verdes (Pelophylax cf.  perezi), els peixos d’aigua dolça del grup dels ciprínids (cf.  Leuciscus) i restes aïllades del rosegador Apodemus atavus.Tota aquesta fauna permet estudiar i explicar com eraaquest entorn i quines eren les relacions que es van establir entre les diverses espècies animals.

 

Tant la coexistència de l’espècie Stephanorhinus jeanvireti amb l’espècie Alephis tigneresi, com les dades paleomagnètiques obtingues de tota la seqüència estratigràfica del maar, dona una polaritat normal (Gauss) per tota la seqüència amb dos canvis invers (Kaena i Mammoth) que ens situaria el jaciment sobre els 3,1 Ma, prop de la transició entre MN15 i MN16.

 

La flora és molt abundant i s’ha recuperat a partir de macrorestes vegetals en forma d’empremtes de fulles, fruits i troncs en les argiles lacustres i de les restes pol·líniques capturades en el sediment. Aquestes dades ens informen d’un paisatge i clima de tipus subtropical, amb abundància de les laurisilves (boscos de llores).

 

Fins ara, els estudis realitzats sobre les macrorestes vegetals (empremtes de fulles, fruits, troncs, etc.) han permès reconstruir amb detall el paisatge dominant d’aquest entorn des del moment que es va formar el llac fins que aquest es va assecar i es va omplir del tot de sediment. Actualment, es compta ja amb milers d’empremtes vegetals de les espècies que hi havien habitat que ens descriu diverses línies de vegetació de l’entorn immediat del llac. D’aquesta manera, s’han documentat plantes aquàtiques que devien conformar denses praderies subaquàtiques, entre les quals s’han recuperat exemplars del gènere Cabomba, típics de regions tropicals, i del gènere Ranunculus, àmpliament distribuït en la geografia de la península ibèrica. També s’ha registrat una gran quantitat de plantes amfíbies, que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Aquest és el cas de les bogues, de les canyes i dels esparganis, que tenen les arrels i els rizomes submergits en l’aigua, i les tiges, les fulles i les inflorescències, emergides. A les vores d’aquestes zones pantanoses es va desenvolupar un bosc de ribera, constituït fonamentalment per verns, si bé s’han documentat altres espècies vegetals, com ara els pollancres, els salzes, els plataners, etc. Lluny de les aigües del llac i darrere dels boscos de ribera hi havia les laurisilves. Semblantment al que s’esdevé actualment als boscos de llorers del sud de la Xina i del Japó, a més de lauràcies, aquests boscos pliocènics contenien alzines subtropicals, grèvols i alguns arbres caducifolis, com ara els noguers.

 

En definitiva,  els treballs sistemàtics d’excavació en el jaciment del Camp dels Ninots estan posant al descobert un autèntic tresor per a la paleontologia i la paleobotànica internacional. La gran quantitat i variabilitat del registre recuperat amb una excel·lent estat de conservació ben mereix l’adjectiu de Konservat-Lagerstätte. La seva excepcionalitat no només ofereix una oportunitat única per estudiar l’ecosistema del nostre entorn durant el Pliocè, sinó que ens proporciona unes dades paleoambientals que ens ajudaran a entendre les dinàmiques climàtiques que s’han vingut desenvolupant fins els nostres dies.

 

Publicacions

 

JIMÉNEZ-MORENO, G., BURJACHS, F., EXPÓSITO, I., OMS, O., CARRANCHO, Á., VILLALAÍN, J.J., AGUSTÍ, J., CAMPENY, G., GÓMEZ DE SOLER, B., VAN DER MADE, J. (2013). Late Pliocene vegetation and orbital-scale climate changes from the western Mediterranean area, Global and Planetary Change, doi: 10.1016/j.gloolacha.2013.05.012

 

GÓMEZ DE SOLER, B., CAMPENY, G., VAN DER MADE, J., OMS, O., AGUSTÍ, J., SALA, R., BLAIN, H-A., BURJACHS, F., CLAUDE, J., GARCÍA S., RIBA, D., ROSILLO, R. (2012). A new key locality for the Pliocene vertebrate record of Europe: the Camp dels Ninots maar (NE Spain). Geologica Acta, vol. 10, nº2, Barcelona, pp. 1-17. DOI: 10.1344/105.000001702. 

 

GÓMEZ DE SOLER, B, CAMPENY, G., OMS, O., ROSILLO R., DÍAZ, A., RIBA, D., ROUBACH, S., ASRYAN, L., GARCÍA, S., DE LOMBER HERMIDA, A. (2012). El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva): un jaciment del Paleolític superior a l’aire lliure. Excavacions del bienni 2010-2011. XI Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines. Girona, pp. 29-36.

 

CAMPENY, G., GÓMEZ DE SOLER, B., VAN DER MADE, J., OMS, O., BLAIN, H.A., BARRÓN, E., AGUSTÍ, J., ROUBACH, S. (2012). El pliocè en el maar del Camp dels Ninots. Intervencions en el bienni 2010 i 2011. XI Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines. Girona, pp. 13-21. 

 

CARRANCHO, A., VILLALAÍN, J.J., GÓMEZ DE SOLER, B., CAMPENY, G., OMS, O., AGUSTÍ, J., VAN DER MADE, J., BLAIN, H.A., BURJACHS, F., JIMÉNEZ-MORENO, G., EXPÓSITO, I., BARRÓN, E. (2012). Estudio paleomagnético preliminar de una sucesión lacustre pliocena en la Depresión de la Selva (Cordilleras Costero Catalanas, NE Península Ibérica). Geotemas 13, 4 pp.

 

CAMPENY VALL-LLOSERA, G. & GÓMEZ DE SOLER, B. (Eds.) (2010). El Camp dels Ninots. Rastres de l’Evolució. Editat per Ajuntament de Caldes de Malavella i l’IPHES. Caldes de Malavella, p. 200.

 

GÓMEZ  DE SOLER, B., CAMPENY, G., OMS, O., GARCÍA, S., RIBA, D., ROSILLO, R., SALA, R. (2008). El Camp dels Ninots. Intervencions arqueopaleontològiques del 2006 i 2007 (Caldes de Malavella, la Selva). IX Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines. L’Escala, pp 13-23.

 

GARCÍA, S., CAMPENY, G., GÓMEZ DE SOLER, B., RIBA, D. (2007). Aportaciones preliminares al registro paleontológico de la depresión de la Selva: el yacimiento del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona). En: Almécijar, S; Casanovas-Vilar, I.; Furió, M.; Marmi, J.; Vila, B. (Eds.). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Sant Corneli, Cercs, pp. 69-82.

 

GÓMEZ  DE SOLER, B., CAMPENY, G., GARCÍA, S., RIBA, D., ROSILLO, R. (2006). Excavacions durant el bienni 2004-2005 al jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona). VIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines. Roses, pp. 17-24.

 

CAMPENY, G., GÓMEZ DE SOLER, B., GARCÍA, S., RIBA, D.. SALA, R. (2005). Resultados preliminares del yacimiento arqueopaleontológico del Camp dels Ninots (La Selva, Girona). IV Congreso de Arqueología Peninsular. Universidade do Algavre. Faro (Portugal), pp. 119-128.

 

CAMPENY, G., GARCÍA, S., RIBA, D., GÓMEZ DE SOLER, B., SALA, R. (2005). Noves aportacions del jaciment arqueopaleontològic del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, La Selva). Quadern de treball de l’Associació Arqueològica de Girona, nº13. Girona, pp. 69-89.

 

CAMPENY, G., GÓMEZ DE SOLER, B., GARCÍA, S., RIBA, D., SALA, R. (2004). Una aproximació al jaciment arqueopaleontològic del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona). VII Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines. La Bisbal d’Empordà, pp. 49-52.

 

Empremta de fulla. F貌ssil de granota verda (鈥漃elophylax鈥). Quatre figures produides per les mineralitzacions d'貌pal, conegudes popularment com a Xil貌pal (tronc silificat) Excavacions del Camp dels Ninots Cristalls de s铆lice Dibuixant el b貌vid trobat al Camp dels Ninots. Vista zenital del b貌vid. Proc猫s d'excavaci贸 al Camp dels Ninots Proc猫s d'excavaci贸 al Camp dels Ninots Excavaci贸 de les extremitats d'un rinoceront. Emanaci贸 de gasos. Animals morts a causa de les emanacions de gasos del llac Nyos, Camer煤n, 1986 Vista general del Camp dels Ninots a Caldes de Malavella.Membres de l'equip d'excavaci贸 al Camp del Ninots.
  • Empremta de fulla.
  • F貌ssil de granota verda (鈥漃elophylax鈥).
  • Quatre figures produides per les mineralitzacions d'貌pal, conegudes popularment com a
  • Xil貌pal (tronc silificat)
  • Excavacions del Camp dels Ninots
  • Cristalls de s铆lice
  • Dibuixant el b貌vid trobat al Camp dels Ninots.
  • Vista zenital del b貌vid.
  • Proc猫s d'excavaci贸 al Camp dels Ninots
  • Proc猫s d'excavaci贸 al Camp dels Ninots
  • Excavaci贸 de les extremitats d'un rinoceront.
  • Emanaci贸 de gasos. Animals morts a causa de les emanacions de gasos del llac Nyos, Camer煤n, 1986
  • Vista general del Camp dels Ninots a Caldes de Malavella.Membres de l'equip d'excavaci贸 al Camp del Ninots.
ir atras - anar enrera - go back

Avís legal. Contacte

subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +