Et trobes a:

Cova Eirós

 

Ubicació: Cancelo (Triacastela, Lugo)

 

Cronologia: Paleolític Mitjà

 

Directors: Xose-Pedro Rodríguez i Arturo de Lombera

 

El jaciment de Cova Eiros es troba a Cancelo (Triacastela, Lugo). L'entrada de la cova està en el vessant NNW del Monte Penedo, a la Serra do Ouribio, a 780 metres d'altitud. La cova és de 104 metres de llarg, amb una boca que actualment mesura 2 metres d'alt per 3,5 metres d'ample. A la fi de 1980, diverses excavacions en les seccions centrals i finals de la cova, van trobar 4.000 ossos d'almenys 43 óssos. Basant-se en aquestes troballes, Cova Eiros es va convertir en un dels llocs més importants de la Península Ibèrica per restes de l'Ursus spelaeus. El 1993, la primera excavació arqueològica a Cova Eirós era un pou de prova de 1m2 a l'entrada de la cova, al qual es van identificar cinc nivells arqueològics inicialment atribuïts al Paleolític mitjà i superior. Arran d'aquests informes, el 2008 es va iniciar una nova etapa en l'exploració de les ocupacions de Cova Eirós.

 

Com a conseqüència d'aquestes noves excavacions, dos nivells atribuïts al Paleolític Mitjà (nivells 3 i 4) s'han identificat en la part inferior de la seqüència. Aquests conjunts lítics del Paleolític Mitjà es caracteritzen per l'ús de quars. Les característiques del conjunt lític del Nivell 3 suggereixen una utilització diferenciada dels recursos lítics, que es defineix sobretot per la obtenció del mètode Levallois i l'ús de mètodes més expeditius amb quars. L’anàlisi funcional d'aquest conjunt ha identificat les activitats relacionades amb la caça (puntes de llança). Les agrupacions d'animals dels nivells del Paleolític Mitjà es caracteritza per un alt percentatge de fragmentació. Alguns ossos mostren clares marques de tall i fractures, assenyalant el factor antròpic com l'agent principal en les activitats relacionades (carnisseria, pelat i accés a la medul·la òssia). Hi ha un datació OSL per al nivell 3: 84.807 ± 4919 BP.

 

Els nivells 1, 2 i B s'han atribuït al Paleolític Superior. El nivell 2 conté un alt percentatge de la indústria de quars de mida petita. Tot i que el tipus de matèria primera i el gran nombre de fragments de talla dificulten una definició tecno-tipològica precisa, certs canvis en les estratègies de subministrament -amb l'aparició de petites quantitats de cristall de roca i flint- i la presència d'elements de cristall de roca a aquest conjunt que s'atribueixi al Paleolític superior inicial. Datacions d’AMS C14 (31.690 ± 240 BP) situen a aquestes ocupacions al Aurinyacià. El registre faunístic inclou Cervus elaphus i Capreolus capreolus i una representació notable de carnívors. Les restes de fauna mostren un alt nivell de fragmentació i algunes tenen marques de tall.

 

La part superior de nivell 1 va ser datat per OSL amb uns 17,000 anys BP. El conjunt lític d'aquest nivell es caracteritza per l'ús de quars, mentre que el sílex i el cristall de roca tenen una major representació en comparació amb els nivells antics, paral·lelament a un augment del component foliaci. Les datacions disponibles atribueixen aquest nivell al final del Gravetià. Quant al conjunt faunístic, Rupicapra rupicapra i Cervus elaphus encara predominen entre les espècies herbívores, però hi ha una disminució significativa en els carnívors respecte als nivells anteriors.

 

El conjunt lític de Nivell B mostra una clara especialització, amb un alt percentatge (40,6%) de cristall de roca, només superada pel quars. Hi ha dos cadenes operatives diferents en les estratègies de reducció: la producció d'escates en quars i quarsita  i, en menor mesura, tècniques bipolars; i per altra banda, la producció especialitzada en l'explotació dels prismes de cristall de roca. Les restes de fauna són bastant escassos, possiblement a causa del component més orgànic del sediment. La datació per radiocarboni situa el nivell al final del Magdalenià (C14 AMS: 12.060 ± 50 BP).

 

Mentre que la majoria de les ocupacions identificades en el lloc s'han atribuït a diversos períodes en el Paleolític Mitjà i Superior, també hi ha evidència d'ús d'aquesta cova en períodes subsegüents. En la prehistòria recent, va ser utilitzat com a lloc d'enterrament, a jutjar pel material de ceràmica campaniforme recuperat a l'entrada, i les restes humanes trobades a l'interior de la cova, que daten de l'Edat del Bronze (3151 ± 31 BP).

 

D'altra banda, el 2011 diverses pintures i gravats van ser descoberts dins Cova Eirós, es el primer art rupestre paleolític detectat al nord-oest de la Península Ibèrica. Onze panells decorats han estat identificats fins ara. Una de les característiques de la sèrie -també una restricció pel estudi- és el mal estat de les imatges a causa del fort rentat de les pintures i també la gran quantitat de graffitis recents que han afectat molts dels motius.

 

Per resumir, Cova Eirós conté la seqüència estratigràfica més completa disponible per a l'estudi del Paleolític mitjà i superior a Galícia. Ens permet una comparació directa de l'evolució de les tecnologies, estratègies de subsistència, l'adaptació i explotació del territori entre els neandertals i els Homo sapiens del nord-oest de la Península Ibèrica. Cova Eirós és un punt de referència en la reconstrucció de l'evolució de l'estatge de serres orientals de Galícia i la relació amb els assentaments i refugis a l'aire lliure en les regions del nord-oest de la Península Ibèrica.