Cova de Les Borres

Cova de les Borres

La Febró (Tarragona)

Paleolític Superior- Epipaleolític

Plistocè Superior - Holocé

Jaciment en cova

 

La cova de les Borres es localitza en el municipi de la Febró (Baix Camp)

 Pertany a un conjunt de jaciments arqueològics de la conca alta del Siurana en el que és manifesta una abundància de localitzacions prehistòriques

 

 

 

 

 

 

 La cova és dins un paisatge càrstic de cingleres formades per l'encaixament del riu Siurana dins les roques calcàries triàsiques. La cova és una balma d'origen complex en el sentit que pot representar el conducte d'un paleocarst enfonsat i parcialment erosionat quan es forma el darrer canyó en la conca alta del riu Siurana. Un cop el canyó ha estat elaborat, fins arribar a les roques sorrenques (Bundsandstein) de la base del Triàsic, un gran dipòsit de gravetat que prové de les vessants i dels replans del canyó del Siurana, va omplir el talús de gravetat que forma el jaciment pleistocènic.

 

El jaciment és una balma de més de 40 metres d'amplada i gruix desconegut. Tot i així hi ha trams en el gruix de la sedimentació del talús de la balma que hi ha representada una sedimentació, clarament plistocena gràcies a la presència de carbonatacions i descamacions, sense material arqueològic i paleontològic fins el moment. La paret de la Balma es formada per les calcaries del Muschelkalk inferior.

 

Continguts

 La Cova de les Borres va ser explorada per Albert Prunera a càrrec del Dr. Salvador Vilaseca a finals dels anys 40 del segle XX. En l'única publicació del Dr. Vilaseca dedicada a la cova de les Borres (S. Vilaseca, 1973, Reus y su entorno en la Prehistoria. Asociación de estudios reusenses, pp. 73-74) la cultura material documentada en aquest jaciment el situava, mitjançant la seriació de les industries lítiques, en la "Población primitiva de los montes de Prades".

 Els treballs de recerca arqueològica que pretenem dur a terme consideren desenvolupar un nou marc de treball de camp sobre aquest jaciment. En aquest sentit, el jaciment de la cova de les Borres és un indret amb una gran preservació del context espacial ja que té unes grans dimensions per ser explorat i ha estat molt poc excavat, i fins i tot oblidat en la història de les recerques recents dedicades al Paleolític Superior de Catalunya. En la mateixa documentació de la carta arqueològica del Baix Camp la seva localització és errònia.

 Una línia de treball fonamental del projecte és la documentació arqueològica basada en la intervenció en extensió. La intervenció en extensió junt a una aproximació microestratigrafica en el registre de la cultura material paleolítica permetrà recollir evidencies per tal de documentar aspectes conductuals claus per entendre les àrees d'activitat a la balma-cova. La seva comparació amb el registre espacial d'altres jaciments prehistòrics i etnoarqueològics ens permetrà considerar aspectes claus de la investigació arqueològica sobre la conducta dels caçadors recol·lectors del Final del Pleistocè: diversitat de tipus d'ocupació en el territori, variabilitat en les grandàries del grups humans i extensió del territori explotat.

 Per altre banda, la contrastació entre la seriació tipològica de les industries i les datacions absolutes, mitjançant diferents tècniques de mesures, i la documentació microestratigràfica del registre arqueològic aportarà les dades primàries bàsiques per a fonamentar les unitats cronoestratigràfiques observades en el jaciment de la cova de les Borres. També esperem trobar evidències de manifestacions gràfiques en el jaciment com en el entorn immediat al jaciment ja que hi ha manifestacions molt properes al jaciment de la cova de les Borres com les del Mas de l'Extremenyo, en el terme de Siurana.

 La cova de les Borres pertany a un conjunt de jaciments arqueològics de la conca alta del Siurana en el que és manifesta una abundància de localitzacions prehistòriques. Els conjunt arqueològic conegut de la cova de les Borres va ser inclòs en el que és el poblament primitiu de les Muntanyes de Prades pel Dr. Salvador Vilaseca, i després d’aquesta quasi bé única noticia, poca més informació es va conèixer. Les datacions que actualment disposem després de dos anys d’intervencions són inèdites i ocupen la cronoestratigrafia de la transició Pleistocè Holocè en la regió nord-occidental de les muntanyes de Prades de manera singular.

 La localització de la cova de les Borres va ser un treball complex però en la actualitat disposem de dades per tal de destacar el seu interès patrimonial. La successió estratigràfica és parcial, ja que encara no ha estat assolit el seu gruix total, però com ja hem plantejat el jaciment té un gran potencial per a realitzar investigacions conductuals mitjançant intervencions en gran superfície. En una investigació doctoral en curs dedicada a la caracterització de la matèria primera tenim evidencies per argumentar la seva similituds, en quant al seu origen, amb els materials del jaciment de Sant Gregori de Falset. L’oportunitat de la cova de les Borres implica poder accedir a un arxiu arqueològic similar a una altre arxiu descobert el 1928 i publicat el 1934. La vall alta de la conca del Siurana per les seves condicions geogràfiques i geològiques pot ser una regió amb importants descobriments arqueològics de les Muntanyes de Prades ja que és probable que hi hagi més jaciments inèdits de cronologia paleolítica alguns dels quals ja en tenim notícia.